La ressaca invisible.
001_ La primera claca.
Hola! 😁✨
Aquesta és la primera newsletter de La Claca i, contra tot pronòstic, és en català.
Com sabeu, acostumo a escriure en castellà, perquè és la meva llengua materna i m’hi expresso millor. (Molt bé l’ús del pronom febre eh, però, si no m’equivoco, diria que és més correcte dir ‘més bé’ que ‘millor’ en aquest context, oi? Sovint, quan parlo/escric en català, no puc evitar pensar tota l’estona si ho estic fent bé. Us passa també o és cosa de ser fill de la immersió lingüística?)
(En qualsevol cas, he optat per deixar el ‘millor’ en comptes del ‘més bé’ per poder fer la reflexió en un parèntesi, i així aprofito per, des del primer paràgraf, deixar clar: que faig reflexions que (no) venen al cas i que hi haurà parèntesis com aquest. Molts. Així és La Claca!)
I per què escric en català aquesta primera publicació de La Claca? Perquè encara estic en plena ressaca del Píndoles, i tant de bo que encara duri dies i setmanes!
Dissabte vam estrenar Col·lectiu Invisible al castell de Montjuïc en el marc del Festival Píndoles, i va ser un dia molt especial. De fet, aquesta obra, des que la vaig escriure, no ha fet més que regalar-me bons moments i aprenentatges accelerats. 💗
(A veure, que dir això queda molt bé en una newsletter d’autobombo, i tampoc és mentida, però cal fer el petit parèntesi ni que sigui per dir que, encara que el balanç és positiu, evidentment que hi ha hagut moments de crisi, d’estrès màxim, de dubte i d’inseguretats; perquè fer teatre és l’hòstia, però és l’hòstia de dur.)
(Vaig parlar d’això de fer teatre i fer-se promo i tal a un fil de Twitter que va tenir una certa viralitat –flipat!–; el cas és que va tenir més likes i retuits –repiulades?– dels que acostumo a tenir, vale?)
Un discurs d’agraïment en format newsletter.
Mentre escrivia la primera versió d’aquesta newsletter he començat a relatar com vaig tenir la idea de Col·lectiu Invisible, curiositats del procés creatiu i anècdotes dels assajos, però només amb l’apartat de ‘concepció de la idea’ ja podria fer una newsletter sencera. Perquè a mi em dones corda i jo parlo i parlo…; i si es tracta d’escriure (de parlar d’escriure o d’escriure sobre escriure, es pot llegir de les dues maneres), doncs el mateix, però amb uns punts suspensius que no s’acaben mai. 🙃
Per tant, he pensat que, si de cas, ja dedicarem una newsletter a visitar les bambolines de Col·lectiu Invisible més endavant.
Avui, amb la ressaca encara al cap i al cor, vull inaugurar aquesta newsletter donant les gràcies…
🧡 Al Festival Píndoles, per l’oportunitat, l’acompanyament i l’acollida. Sense vosaltres, som nosaltres qui encara seríem invisibles.
🧡 Al Roc Esquius i la Sílvia Navarro, per acompanyar-nos artísticament i emocionalment. Sou part de la família Col·lectiu Invisible.
🧡 A totes aquelles persones que vau jugar amb nosaltres a “veure” a les persones invisibles. Gràcies per ser un públic participatiu, generós i entregat.
🧡 Als amics i familiars, per acompanyar-nos en un dia tan especial i pels missatges de suport. Gràcies per ser-hi sempre.
🧡 I, per descomptat, gràcies també a totes les persones invisibles que vau venir de públic! I tant que us vèiem, no éreu cap butaca buida… 😜
Personalment, també vull donar les gràcies…
💖 A l’Ani, per donar veu vida a la Gabi. Ets més valenta del que tu creus, i m’has fet valent!
💖 Al Miki, per donar veu i cos vida al millor Àlex que hagués pogut imaginar. Ets una persona tan lliure que és impossible no mirar-te, i encara menys, no admirar-te.
💖 A la Sònia. Gràcies per acompanyar-me sempre, al teatre i a la vida.
I ja que hi som…
✨ A la Roser, per llegir el text tot just acabat de sortir del forn i per comentar-lo mentre menjàvem espagueti.
✨ Al Joel, pels sopars i els aplaudiments malgrat la son, i per l’orxata!
✨ A l’Alba, per conduir el Photoshop per mi i fer-nos arribar més lluny i més bonic.
✨ Al Sergi, per les fotos espectaculars i per les paraules boniques.
✨ Al Guillem, el nostre tècnic de llums, per il·luminar-nos.
✨ A l’Àlex, per ser la nostra mà dreta al festival i per ser fan incondicional abans, durant i després de l’obra.
✨ A la resta de companyies del festival amb qui hem coincidit en assajos i lectures. Ens veiem als bolos!
Se vienen cositas… 😏
Sou moltíssimes persones –flipat! x2– les qui no vau poder venir al festival perquè teníeu algun compromís familiar/social/professional/quina-mandra-passo.
(Es pot saber per què TOTHOM va decidir casar-se PRECISAMENT AQUEST DISSABTE?! Algú m’ho pot explicar?!)
Bueeeno… No passa res!
Això no s’acaba aquí. El festival Píndoles va ser la primera parada d’un viatge que (tant de bo que) sigui llarg i enriquidor, tant per a nosaltres, que la fem, com per a vosaltres, que en participeu com a públic. 🧡
Col·lectiu Invisible té un camí llarg encara per fer, i volem que ens porti lluny i, sobretot, endins. Perquè la vaig gaudir molt quan la vaig escriure, ens ho passem molt bé representant-la i perquè crec que és una obra especial, original i amb un missatge bonic i universal. Col·lectiu Invisible és bona i no es pot quedar en un calaix.
(No teniu ni idea de quant em costa escriure aquestes paraules mentre una veueta al meu cap diu: flipat! x10000!!! Però m’han dit que he de creure més en mi mateix, i estic intentat posar-ho en pràctica.)
Per tant, ja us podem anunciar que…
❗️📢❗️📢❗️📢
ESTEM PREPARANT UN BOLO PERQUÈ TINGUEU UNA SEGONA OPORTUNITAT DE VEURE COL·LECTIU INVISIBLE!!!
❗️📢❗️📢❗️📢
Col·lectiu Invisible està al catàleg #GiraPíndoles, que permet veure les obres estrenades al festival arreu del territori! Estem treballant amb la gent bonica de Píndoles per tancar un bolo aviat a Barcelona per tal que pugueu veure l’obra. 😎
(Si ets un Ajuntament, una escola o una persona amb una casa gran i estàs llegint això: ei, hola! 👋🤓 Saps que podem anar a fer ‘Col·lectiu Invisible’ o qualsevol altra obra d’Aplauso Atrás al teu poble/centre/casa? Posa’t en contacte amb nosaltres i et farem arribar el nostre catàleg amb tota la informació. Gràcies!)
Si no us voleu perdre aquesta nova oportunitat –i la resta de bolos que anunciarem–, subscribiu-vos a La Claca!
Però què és això de La Claca?
La Claca és el nom que hem donat a la newsletter d’Aplauso Atrás. Fa referència al ‘grup de persones a les quals es paga per aplaudir a un espectacle’ i, per extensió, al ‘grup de persones que aplaudeixen o animen a algú incondicionalment’. (S’entén, oi? 😏)
Un espai bilingüe (barrejarem castellà i català, depenent del projecte o segons ens vingui de gust) per a anunciar les novetats sobre els projectes que estrenarem aviat –una mica d’spam tampoc fa mal, prometem no donar la matraca–, comentar el procés creatiu dels què tenim entre mans –curiositats, contingut exclusiu i una miqueta de safareig– i recomanar tot allò que ens fa aplaudir molt fort.
En definitiva, una newsletter per a compartir amb el “món” (va, posem-hi unes cometes, que ningú es pensi que som uns flipats x1000) què fem i com ho fem.
Ens acompanyeu?
I ara, si no us fa res, continuarem amb la nostra ressaca emocional del Píndoles, que he de dir que, redactant aquesta newsletter, passa millor. (Aquí també seria millor dir ‘més bé’ en comptes de ‘millor’?)
(Evidentment, he passat el text pel corrector del Softcatalà per no ficar la gamba. Que sí, Softcatalà, que newsletter és butlletí, ja ho sé! No cal que m’ho corregeixis cada cop!)
✨ Gràcies altre cop a totes les persones que heu format part, d’una manera o d’una altra, de Col·lectiu Invisible, i a les que voleu acompanyar-nos en aquest viatge. ✨
Ens veiem molt aviat pels escenaris! 🧡
_Marc